MÉS ENLLÀ DE L'HORITZÓ

L'horitzó. És allí on dirigim la mirada, els nostres anhels i els nostres pensaments. Els antics ja passaven hores guaitant-lo, era una necessitat, d'allí podien venir amics o enemics... El misteri que suscita és permanent. Què hi ha més enllà de l'horitzó?  És allí on una, o un es projecta i relaxa la vista. És un lloc distant que ens permet recolzar els dos ulls, obrir la ment i començar un viatge...

En aquest cas som dins una foto i és ací on comença l'aventura d'avui.

De la sèrie La mar avui, un horitzó tempestuós.

Fixar-se en el recorregut que fan els nostres ulls per la imatge és fonamental per a entendre la importància de l'horitzó. Podriem dir que aquest fa de guia i la resta d'elements criden més o menys l'atenció determinant així els punts d'interès, equilibri o desequilibri en la imatge.

En funció de la situació l'horitzó, en fotografia, pot aportar molt al resultat final o missatge depenent de la forma en que el situem. En primer lloc i col·locant-lo de forma horitzontal estabilitat, quietud, relaxació i calma. D'aquesta manera l'horitzó horitzontal ens estabilitza, ens dóna una base on assentar la resta d'elements que componen la nostra imatge i així referenciar-los.

Ara bé, si inclinem la càmera sutilment (horitzó inclinat) provocarem un desequilibri, cosa que ens donarà dinamisme, acció i confrontació a la imatge. És convenient no forçar l'efecte ni abusar-ne doncs requereix certa pràctica trobar l'angle d'inclinació adequat per a cada imatge. És en aquest punt on entren en joc la resta d'elements i on la nostra percepció del seu pes o de la importància d'aquests ens ajudarà a compensar-la.

Els elements que tenen importància són aquells als que dirigim primer la nostra atenció, ja sigui pel seu tamany, la seva proximitat, el seu color o textura tot contrastant i destacant així de la resta. En la fotografia anterior de la sèrie de la mar obserbem: Una base estable per on corre un element de pes considerable. La vista abans que res es dirigeix al núvol i tot seguit o quasi alhora ressegueix l'horitzó de banda a banda. La referència és clara, ben assentada i el núvol respira aire per tots els costats cosa que el permet desplaçar-se en la nostra ment. Funciona!

En tercer lloc tindrem en compte l'alçada que el situarem repartint així els espais en el fotograma. En aquest punt és convenient recordar la regla dels terços, de la qual parlarem en una altra ocasió. Ara però ens centrem en les propietats que ens dóna situar l'horitzó més amunt o més avall.


Prova de fer una mateixa fotografia situant l'horitzó a un terç de la base i després repeteixes la mateixa a dos terços. Observa el resultat final i decideix quina, per a tu, expressa millor el que volies. Te n'adonaràs que les dues imatges tenen missatges diferents.


I per acabar un toc d'atenció pels que volen fer una foto amb presses. D'entrada no és bona idea. Ja que així, com amb tot, podem cometre errors. Però si dediquem una fracció de segon a observar les línies rectes de la imatge dins el visor i a de
cidir si estan ben orientades, ens anirà bé recordar que:

Les línies verticals, verticals i les horitzontals, horitzontals.

No val allò de quasi, quasi... Per a l'expressió visual l'exactitud significa el tot. Per a simplificar el missatge cal facilitar les coses als ulls que miren. Si l'horitzó està tort ja no es veu res més en la foto. Si està recte la vista flueix d'un element a un altre amb comoditat i sense pensar en defectes!

Com sempre et recordo que:
Totes les normes, regles o imposicions hi són per a ser respectades o ignorades en qualsevol moment. Tu tries! I això és el que fa de la fotografia un art, un mitjà d'expressió personal i que puguis descobrir els teus límits, i anar més enllà de qualsevol horitzó.

Espero que t'hagi agradat i et sigui útil. Si és així comparteix aquest article amb qui creguis que pot interessar-li! Gràcies!!! ;)